NO al futbol-negoci

Estic cansat. Cansat de que hi hagi una desigualtat tan gran en el món del futbol.
No sé perquè un equip amb un pressupost "baix" no pot plantar cara als dos grans i, si ho fa, algú s'encarrega de d'evitar-ho. Perquè? És pels diners que mou el futbol-negoci?
Estic cansat dels mals arbitratjes en partits importants. I no només passa a dakt això, a baix també hi ha "chanchullos". Perquè al Betis li han tret en dos partits, mitja vida? Primer el deixen amb 9 contra l'Athletic, s'inventen un penal en contra i no els piten dos clars penals a favor i, després, al Madrigal, empaten a 1 i el gol del Villarreal arriba mitjançant un penal inexistent després d'un clar fora de joc. És que la classificació de la Lliga está fixada des de principi de temporada?

Sergi Vargas, un gran periodista esportiu català

En fi, aquesta Lliga cada vegada pers més el seu sentit. Un equip que lluita per salvar-se, té 5 punts menys dels últims 6 possibles per culpa dels mals arbitratjes, un equip regular està a punt de col.locar-se líder i empata per culpa dels mals arnitratjes. Estic cansat de veure una Lliga trucada, comprada. És per això que no veuré ni un partit més fins a final de temporada. Ja sé que ningú més ho farà, però si TOTHOM deixés de mirar el futbol, això canviaria. Per això prefereixo veure un Junior- Juv. 25 Septembre que un Barça-Madrid. Com a mínim el #futbolcat no està amanyat. I hi ha gent més honrada guanyant-se la vida a costa de PENCAR en el #futbolcat que els xoriços dirigents del futbol estatal.
I si voleu començar a seguir el #futbolcat, podeu ferho a través de GolCat (twitter: @Gol_Cat) 100% recomenable. Grans professionals i molt útil per seguir el millor futbol del món: l'amateur.

VISCA EL JUNIOR I VISCA EL FUTBOL (no al futbol negoci)

Derrota que fa mal

Tot i la derrota d'avui del Girona, l'afició ha acomiadat l'equip amb una increïble ovació.

Una nena amb la samarreta del Girona plora desconsoladament a la tribuna de Montilivi i s’abraça ben fort al seu pare, a qui li brillen els ulls. A ell li costa contenir les llàgrimes. Segurament pensa que a aquesta graderia n’ha vist de tots colors i que avui, que era el dia per il·lusionar-se encara més, s’ha emportat una decepció que costarà de curar. El seu equip acaba de perdre per 0-1 l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera. Sap que no és una derrota decisiva, però que la tornada a Almeria s’ha complicat enormement. I li sap greu, però aplaudeix els seus jugadors, perquè no els pot retreure res. Només els pot agrair un any d’autèntic somni.

El partit d’avui era el comiat a Montilivi d’una temporada única que potser no es tornarà a repetir mai més i la primera part de la batalla final per pujar a la Primera Divisió. No calien més al·licients perquè els jugadors del Girona sortissin al màxim d’endollats possible. Contagiats per un ambient de gala, els homes de Rubi han pres l’accelerador des del principi i ja en la primera possessió del partit han robat la pilota a la línia de tres quarts, gràcies a una pressió asfixiant, i han provocat el primer córner. Ha estat per la banda esquerra, la de Jofre Mateu, l’home de la primera part. El lleidatà, un veterà en promocions d’ascens, ha aprofitat la titularitat per posar-se el pes atacant de l’equip a l’esquena i convertir-se en un malson per Gunino. El lateral esquerre de l’Almeria no ha respirat tranquil en cap moment.

Esteban ha aturat el penal que hagué ficat en el partit als homes de Rubi

De fet, Jofre ha protagonitzat la jugada més polèmica del partit. Al límit del descans, ha caigut a dins l’àrea en voler retallar Verza. En directe, el penal ha semblat la clar; la repetició de la televisió ensenya com el migcampista andalús toca l’extrem del Girona, que, tot sigui dit, hi posa una mica de la seva part. Sigui com sigui, la pena màxima era perfectament xiulable, però Arias López s’ha espolsat la responsabilitat de sobre i no n’ha volgut saber res. La jugada ha encès el públic de Montilivi, que abans s’havia refredat una mica per culpa de les aproximacions de l’Almeria.

El conjunt de Javi Gracia no havia atacat més que el de Rubi, però a partir del minut 20 s’havia anat fent, poc a poc, amb el control de la situació. Havia arribat a l’àrea de Becerra, Richy havia hagut de salvar el 0-1 des de sota pals i, fins i tot, Tébar havia hagut de disfressar-se de central per desviar amb el cap un xut clar de Soriano. Tot plegat ha coincidit amb la pèrdua de gasolina del Girona, que havia sortit amb molta força i s’havia proposat crear perill a partir de la mobilitat de dos atacants petits, Felipe i Bordas, i de les internades constants de Jofre per l’esquerra. Però el pla no ha servit per construir grans ocasions de gol i els gironins han trobat a faltar la direcció de joc de Jandro, a la graderia lesionat, i l’agressivitat d’Acuña, a la banqueta. Sense ells, només un xut de Gerard Bordas, que no s’ho ha acabat de creure, i una munió de córners han inquietat la porteria d’Esteban.

Del possible 1-0 al 0-1

Com si no hi hagués hagut descans, el Girona ha sortit a totes a la represa. Tres arribades en tres minuts han posat en perill la integritat de la porteria andalusa. Les més clares, una volea de Juanlu a dins l’àrea i una rematada de Gerard Bordas que ha desviat Esteban. Però el futbol no sempre és just i el primer contraatac que ha tingut l’Almeria ha resultat mortal. Jose, massa sol, no ha pogut aturar la combinació entre Corona i Charles que ha acabat amb el davanter brasiler superant la sortida, potser precipitada, d’Isaac Becerra i marcant el 0-1.

El cop ha estat molt dur, però encara no era definitiu. No tot estava perdut. Unes mans a dins l’àrea de Gunino, per aturar una centrada de Felipe, han obert una escletxa d’esperança. Aquest cop sí, l’àrbitre ha assenyalat penal. Sense Jandro, el mateix Felipe ha agafat la responsabilitat del llançament. I no ha tingut sort. Esteban ha endevinat les intencions del davanter blanc-i-vermell i li ha aturat el xut. El Girona havia perdut l’oportunitat d’or de tornar a entrar a l’eliminatòria i el partit ha embogit. Tant que Becerra ha hagut de tornar a salvar el seu equip amb aturades de mèrit; dues de consecutives, en xuts a boca de canó de Christian i Charles.

Els gironins també han tingut la seva, sobretot després d’una centrada mil·limètrica de Juanlu i una rematada de Bordas que Esteban ha aturat al vol, però no n’han fet prou. Han acabat atacant amb la poca força que els quedava i sense gaire sentit. Més amb el cor que amb el cap. Fins que han sentit el xiulet final. El despertador del somni? Encara no. Els aplaudiments i els crits d’ànim de l’afició, orgullosa de la temporada dels seus ídols, marquen el camí. El Girona lluitarà fins al final. Fer dos gols a Almeria és més que complicat, però no és impossible. Els miracles existeixen, i els gironins ho saben bé.

La fitxa tècnica

• Girona: Isaac Becerra; Jose (Eloi Amagat, 69′), Richy, Chus Herrero, David Garcia; Tébar, Luso, Juanlu Hens, Jofre Mateu (Acuña, 58′); Felipe Sanchón (Ion Vélez, 84′) i Gerard Bordas.
• Almeria: Esteban; Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian; Verza, Corona (Mejía, 62′), Aleix Vidal, Iago Falqué; Soriano (Calvo, 69′) i Charles (Zongo, 80′).
• Gols: 0-1, Charles (49′).
• Àrbitre: Arias López (comitè càntabre). Ha ensenyat targeta groga al local Chus Herrero (66′) i als visitants Iago Falqué (13′), Corona (38′), Christian (56′) i Esteban (90′).
• Incidències: 9.286 espectadors a Montilivi.

Primera Divisió, a 180 minuts

El Girona, amb mínim pressupost, s'enfronta avui a l'Almeria en la final del 'play-off' per ascendir, juntament amb Elx i Villarreal, a la màxima categoria del futbol estatal: Primera Divisió Espanyola; la Liga BBVA. Aquesta final de 'play-off' té el mateix funcionament que les semifinals en les que els de Rubi van vèncer l'Alcorcón (1-1 i 3-1) i l'Almeria va superar la UD Les Palmes en la pròrroga en el matx de tornada (1-1 i 2-1). Es disputaran dos partits de 90' cadascún. L'anada serà avui a les 20:00h a Montilivi, mentre que la tornada serà dissabte a 'Los Juegos del Mediterránio' (Almeria). En cas que es repeteixi el resultat del partit d'anada, hi haurà prórroga, però si el marcador no es mou, passarà directament (sense anar a penals) la UD Almeria ja que ha estat l'equip més ben classificat.

Avui és un dia històric pel Girona

Rubi creu en les possibilitats del seu equip

La diferència de pressupost entre ambdós conjunts no aconsegueix treure la il·lusió a la gran afició del Girona que ha acompanyat l'equip en tots els partits, sense excepció. En part, una de les claus d'aquest èxit que està a 180 minuts d'aconseguir l'equip de Rubi, ha estat l'afició, ja que a Montilivi no s'han escapat pràcticament punts; ha presentat sempre una entrada més que considerable.
Avui, l'afició jugarà un paper important ja que el Girona s'enfronta al que, a priori, és el millor rival de 'play-off' i és molt important que els homes de Rubi aconsegueixin treure un bon resultat per afrontar el partit de tornada amb relativa tranquilitat. L'entrenador del Girona, Rubi, diu que vol restar favoritismes a l'equip andalús perquè, segons afirma, el seu equip està en un bon moment de forma i pot plantar cara i combatre amb l'Almeria; assegura que les possibilitats de guanyar l'eliminatòria, ara mateix, estan al 50%. A més, creu que la il·lusió de l'equip gironí podrà amb l'ambició i la necessitat de l'Almeria i això juga al seu favor.
L'alineació que presentarà el Girona per al partit d'aquesta tarda-nit serà la mateixa que la que va disputar el matx contra l'Alcorcón; no gens menys, Moisés Hurtado, Juanlu Hens i Acuña, són tres dubtes en l'alineació inicial per problemes físics i Rubi no vol donar cap pista al rival sobre si jugaran els tres pilars del seu equip.

Acuña no va acabar l'últim partit per molèsties

A més de la tensió que hi haurà durant el matx pel que s'estarà jugant el Girona, hi ha molts abonats del club que s'han revoltat en contra de l'organització i la directiva ja que, a causa de la gran i inesperada demanada d'entrades, el club ha decidit no otorgar cap seient a cap abonat per així poder tenir més seients lliures i poder encabir a tota la gent que vol assistir a les 20:00h a Montilivi per veure com el seu equip guanya el primer partit per pujar a Primera Divisió. L'ambient de l'estadi és molt prometedor i pot ser la nit més important de la història del Girona C.F..
Cal recordar que en els dos partits en què es van enfrontar aquests dos conjunts durant la temporada, l'Almeria es va adjudicar la victòria, però ara tot és diferent i creient es poden aconseguir moltes coses... SOM-HI GIRONA!!!!!!

El Villarreal, de Primera (castellà)

Un gol de Jonathan Pereira al inicio del segundo tiempo propició el retorno del Villarreal a Primera División en un partido de gran intensidad y mucha emoción en el que el Almería, que también optaba a subir, jugó a un gran nivel y llevó la iniciativa durante muchas fases del encuentro.

El partido estuvo marcado por lo que se vio antes del 1-0 y tras ese gol. Mientras que con la igualada inicial en el marcador fue el Almería el que dominó, tras el tanto local, el partido se abrió por completo con alternativas ante ambas porterías, por lo que pudo llegar el gol a favor de cualquiera de los dos equipos.

El Almería hizo el partido que tenía que hacer. Lo intentó con fútbol y con fuerza, pero el Villarreal aprovechó sus armas y, sobre todo, el único resquicio que le dejó el rival para hacer su gol y regresar a Primera un año después del descenso.

El partido fue de una gran intensidad y estuvo marcado en la primera parte por el dominio del Almería, que no sintió la presión de El Madrigal, completamente volcado con su equipo, y se adueñó de la pelota desde el primer momento.

Eran los jugadores visitantes los que controlaban el encuentro, ante un rival que no tuvo problemas a la hora de ceder terreno y que permitió que el Almería llevara la iniciativa.

Esta circunstancia no estuvo acompañada de muchas ocasiones de gol, aunque hubo una muy clara para el Almería en un balón enviado casi sin ángulo por Aleix al poste de la portería local.

La superioridad del equipo andaluz fue clara al menos durante la primera media hora de juego, ya que el Villarreal sólo se aproximó a la meta de Esteban en un par de acciones a balón parado.

En el último cuarto de hora de la primera mitad, el Villarreal encontró más espacios a la contra para acercarse a la meta del rival, pero en ninguna de esas acciones se mostró peligroso.

El partido no cambió en el inicio de la segunda mitad, en la que el Almería se mostró más centrado e intenso que el Villarreal, cuyos jugadores perdían el balón con mucha facilidad y apenas llegaban al área del equipo visitante.

Sin embargo, cuando menos acertado estaba el Villarreal, un instante de inspiración con un gran pase en profundidad de Cani sobre Jonathan Pereira, llevó el 1-0 al marcador ante el delirio de la afición local tras la mejor acción ofensiva de los locales hasta ese momento.

A partir del 1-0, al Almería no le quedaba más que arriesgar, lo que unido al planteamiento defensivo del equipo local hizo que se jugara en el campo del Villarreal, con el consiguiente riesgo para los visitantes de recibir un nuevo gol, como el primero, al contragolpe.

A medida que pasaban los minutos, el fútbol empezó a brillar por su ausencia, ya que el partido se trabó y hubo muchas interrupciones, ya que en ningún momento el Almería se dio por vencido y prueba de ello fue la posición cada vez más adelantada de sus jugadores.

El partido fue muy emocionante en los minutos finales ya que el equipo local tuvo alguna opción de redondear la victoria, pero el Almería también dispuso de las suyas para, al menos, empatar, aunque una igualada era un resultado insuficiente para sus aspiraciones de lograr el ascenso directo. No lo marcó y el Villarreal celebró el ascenso.

Neymar, culé per 57 milions d'euros

Neymar, presentat amb el Barça

Amb una hora de retard, l'avió que transportava Neymar da Silva ha aterrat a Barcelona a un quart de dues tocat. Posteriorment el nou jugador blaugrana s'ha dirigit a les oficines del club, on ha començat la maratoniana jornada de la seva presentació. A les portes de l'estadi s'hi ha congregat un bon nombre d'aficionats barcelonistes, molts d'ells amb banderes brasileres i samarretes del crac barcelonista.
Primer s'ha fet la fotografia al costat de l'escut que defensarà a partir d'ara, i després ha passat el pertinent reconeixement mèdic. Neymar, després de jugar un partit amistós amb la selecció brasilera a Maracaná contra Anglaterra (2-2), ha emprès el viatge cap a Barcelona, on avui l'espera una extensa agenda abans de tornar al seu país.

Festa grossa al Camp Nou en la presentació de Neymar com a futbolista del Barça. Amb més de 55 mil persones a l'estadi, el crac brasiler ha rebut l'ovació de l'afició i ha desfermat l'eufòria adreçant-s'hi en català: "Bona tarda a tothom. Estic molt feliç de ser al Barça i d'haver fet realitat el meu somni".
L'internacional brasiler ha lluït una samarreta blaugrana sense dorsal i amb el nom "Neymar Jr". En un acte de ressò global (122 mitjans d'arreu del món i 344 periodistes acreditats), Neymar ha fet gala de la seva vessant més mediàtica. Malabarismes amb la pilota i missatge estudiat en el fons i en la forma.
Gairebé tota l'estona en català i amb una declaració d'intencions clara: "Vinc per ajudar. Posaré el meu granet de sorra perquè Messi continuï sent durant molts anys el millor jugador del món".

Neymar, durant la seva presentació

Alliberat de la concentració del Brasil, Neymar ha fet una visita llampec a Barcelona. Sessió fotogràfica davant l'escut, revisió mèdica i presentació al Camp Nou. Després de la signatura del contracte, la roda de premsa.

El Barça ha pagat 57 milions d'euros
El vicepresident esportiu del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha detallat les xifres del traspàs de Neymar: un cost de 57 milions d'euros (a repartir entre el Santos i tres empreses) més dos amistosos contra el club paulista (un d'ells podria ser el pròxim Gamper). El davanter firma un contracte per 5 temporades i tindrà una clàusula de rescissió de 190 milions d'euros.
Bartomeu ha explicat que la quantitat del traspàs se la reparteixen el Santos -el seu club d'origen- i les empreses DIS, Teisa i N&N, i que en l'operació no hi ha hagut intermediaris.

Segona ronda del "play-off" d'ascens a 2a Divisió A

El sorteig de la segona ronda del play-off d’ascens a la Segona Divisió A, la penúltima, no ha volgut que s’enfrontessin els dos equips catalans. L’Hospitalet es veurà les cares amb el Caudal Deportivo de Mieres, quart classificat del grup 1, mentre que el Lleida Esportiu jugarà contra el Jaén, campió del grup 4. A diferència dels lleidatans, els riberencs tindran el factor camp a favor.

Les altres dues elimintòries ja estaven tancades abans de fer-se el sorteig, si tenim en compte l’ordre en què van acabar la lliga i el fet d’evitar trobar-se dos equips d’un mateix grup. Són l’Oviedo-Eibar i el Bilbao Athletic-Huracán de València. Dos tercers classificats contra dos segons, amb avantatge de camp per als guipuscoans i els valencians, favorits per arribar a la ronda final.

D’altra banda, el Constància d’Inca i el Zamora es jugaran la permanència a la Segona B. Tots dos van superar la primera ronda del ‘play-out’ i ara disputaran la final més dramàtica.

Ascens a Segona A

• Caudal – Hospitalet
• Lleida – Jaén
• Oviedo – Eibar
• Bilbao Athletic – Huracán

Equips ja ascendits: Alavés i Tenerife.

R.Societat a la Champions i Depor, Saragossa i Mallorca, a Segona Divisió

Celta 1-0 Espanyol

L’Espanyol, sense jugar-se res, visitava aquest vespre de dissabte un Balaídos on el Celta es jugava el descens. I això s’ha fet evident des del primer moment. Al llarg dels primers minuts, el Celta ha dominat absolutament el partit, buscant el gol que els donés la salvació. Malgrat tot, els gallecs no acabaven d’arribar amb encert a la porteria de Casilla. Una centrada de Bellvís que no ha trobat rematador al minut 2 i un parell de córners han estat les úniques jugades que semblaven portar perill.

Ha estat quan es complia un quart d’hora exacte de joc quan el domini dels locals s’ha traduït també al marcador. Després d’una bona jugada de Iago Aspas per banda dreta, ha arribat Natxo Insa sol des del darrere que, aprofitant la desconcentració de la defensa blanc-i-blava, ha creuat la pilota fins al fons de la xarxa. Aquest gol salvava virtualment el Celta, més encara quan pocs minuts després la Real Sociedad s’avançava al Deportivo i a Balaidos s’ensumava la permanència.

L’Espanyol, però, ha intentat posar-los les coses difícils amb una jugada de Verdú, la primera dels blanc-i-blaus, que Rubén Blanco ha refusat amb molt d’encert (23′). Dos minuts després era Stuani qui aprofitava la timidesa del Celta posterior al gol i rematava un córner que a punt ha estat de sorprendre els locals.

El partit baixaria de ritme a la gespa, però no a la grada, on l’afició del Celta no parava d’animar els seus per tal d’aconseguir el seu objectiu. Una afició que ha vist com el seu porter de 17 anys, Rubén Blanco, era el que permetia arribar al descans amb avantatge al marcador. Primer una rematada de cap de Sergio García (39′) i després un xut de Víctor Sánchez (43′), que ho provava amb l’esquerra i des de més enllà de la frontal, han acabat a córner.

Als primers minuts de la represa, el joc s’ha mantingut sense oportunitats importants de gol per part de cap d’ambdós equips. Ha estat en el minut 58 quan Sergio Garcia ha donat l’ensurt amb un xut que ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria de Rubén Blanco.  El Celta mantenia la prudència que permet estar per sobre del marcador. Gairebé ho aconsegueixen dos minuts després, quan una errada de Forlín ha donat avantatge a Iago Aspas, però Kiko Casilla ha evitat el segon. El mateix porter tornaria a evitar el segon del Celta quan, en l’altre partit amb tots els ulls posats, el Deportivo s’acostava cada cop més al gol que necessitava. Kiko Casilla ha aturat el xut de Iago Aspas, que hauria fet respirar els aficionats a Balaidos (77′). Khron Dheli la tindria quan només mancaven cinc minuts per al xiulet final, però l’intent del danès ha acabat en misto. En els darrers minuts, expulsió anecdòtica de Folín per protestar i una oportunitat de córner per a l’Espanyol que podria haver acabat en drama a Vigo. No obstant, l’1-0 final, sumat als resultats de Mallorca, Deportivo i Saragossa han fet que el Celta pugui jugar una temporada més a Primera Divisió.

Deportivo i Saragossa van caure derrotats a casa davant R.Societat i Atlètic respectivament. El Depor va perdre 0-1 contra la R.Societat que, d'aquesta manera, i combinant amb la derrota del València a Sevilla (4-2), va aconseguir classificar-se per jugar per primera vegada en la història "txuri-urdin", la ronda prèvia de la Champions League. El Saragossa va perdre 1-3 contra l'Atlètic, que no es jugava res, i va acabar com a cuer de la categoria. Mentre que el Mallorca va ser l'únic dels tres equips que baixen, però no va servir-li de res ja que amb una victòria del Celta, l'equip balear no podia aconseguir la salvació. 

100 punts i comiat d'Abidal

El teló va caure per última vegada al coliseu barcelonista per tancar una reeixida temporada, culminada amb l’obtenció dels 100 punts. Mourinho ja no serà l’únic posseïdor d’una lliga de rècord.

L’aficionat no es va abocar al camp com en altres ocasions amb un Barça ja campió, però la idea general era poder veure si s’aconseguia l’esmentat rècord i poder acomiadar, tal com es mereixen, alguns dels emblemes de l’equip dels últims anys.

Abidal no continuarà la temporada vinent al Barça

Amb la no-presència de Valdés a l’onze, els ulls se centraven en les curses de Villa, de qui tothom dóna per fet que no tornarà a jugar a l’estadi com a local. I per la celebració del seu gol, especialment dedicat als aficionats, sembla més que probable.

L’alineació de Tito tenia un clar missatge: guanyar sí o sí. Amb l’única presència destacable de Pinto sota pals, que va estar especialment lluït en un parell d’accions malaguistes, la resta de l’equip estava format pels pesos pesants de la plantilla, amb l’excepció de les obligades baixes de Messi i Alves.  El jove Montoya es va encarregar d’ocupar amb èxit el lateral dret.

Al davant, els catalans es van trobar un equip amb els deures ja fets, amb la seguretat que el seu arquitecte Pellegrini no seguirà amb ells la temporada vinent, i amb algun dels seus pilars a la banqueta. Així, semblava un convit andalús perquè la nit d’Abidal fos rodona, com així seria.

En poc més d’un quart d’hora el partit quedaria del tot resolt.  Malgrat l’intent infructuós dels malaguenys per mirar de tenir el control de la pilota, les arribades catalanes es convertien fàcilment en gols. Una passada en profunditat que cercava la cursa de Pedro va acabar als peus de Villa després d’una bona passada de la mort del canari. Deu minuts després, seria Cesc qui batria Willy des de fora l’àrea després d’una bona jugada personal, amb paret amb Iniesta inclosa.

Amb els visitants en estat de xoc, el jove Montoya s’ha afegit a la festa per reivindicar el seu paper a l’equip. Un córner refusat per la forta defensa andalusa acabaria al fons de la xarxa després que el lateral no dubtés a engaltar un xut des de 25 metres que faria innecessària l’estirada de Caballero.

Amb el partit tancat ben d’hora, l’equip ha seguit atacant encara que sense més sort. Només faltava saber si Tito faria canvis a la segona part per donar minuts o si el Màlaga oferiria una millor versió a la segona part.

Compte enrere

Als pocs minuts de la represa Iniesta ha mostrat la seva qualitat en aconseguir un autèntic golàs des de fora l’àrea. El manxec sempre va a més velocitat del que sembla, i ha colat la pilota ben lluny de l’abast del porter.

Abans, però, Pinto havia refusat amb molt de mèrit un parell d’accions malaguistes, més incisius i determinants amb l’entrada de Morales. Aquest últim, precisament, ha fet el gol de l’honor després d’aprofitar una bona centrada des de la dreta.

Però tot perdria importància en el moment que Abidal, el protagonista de la nit, trepitjava la gespa per última vegada . El públic ha rebut el francès amb una sonora ovació en una nit que mai oblidarà.

Els minuts finals, convertits en no-res, han servit per augmentar l’ànsia de viure un dels homenatges més càlids i sincers que l’entitat ha rebut en la seva centenària història. Després del passadís que els seus companys i cos tècnic li van fer, Abidal va veure la seva evolució com a blaugrana a través dels videomarcadors, acompanyada per les paraules de l’etern speaker del Camp.

Les cares i les mirades del públic i, sobretot, dels seus companys, van deixar clar que amb la marxa del francès, l’entitat ha perdut un símbol. Fins aviat, Abi!

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Pinto, Montoya, Piqué, Mascherano, Alba, Xavi, Iniesta, Busquets, Pedro, Villa, Cesc
• Màlaga : Willy Caballero, Gámez, Weligton, Lugano, Eliseu, Joaquin, Toulalan, Camacho, Isco, Baptista y Santa Cruz.
• Gols: 1-0, Villa (4’); 2-0, Cesc (14’); 3-0, Montoya (16’), 4-0, Iniesta (51’); 4-1, P. Morales (56’).
• Àrbitre: Ayza Gámez  (València).
• Incidències: Partit corresponent a la jornada 38 de la Liga BBVA.

Descens i Europa en la última jornada de Lliga

Aquest cap de setmana es disputarà l'última jornada de la Primera Divisió Espanyola (Lliga BBVA). Com sempre, aquesta setmana s'acabarà de decidir la classificació final de tots els equips que han disputat durant nou llargs mesos aquesta lliga d'infart i de constants canvis. No hi ha hagut massa emoció pel que fa a l'equip campió (Barça) i els altres dos llocs de Champions (R.Madird i At. Madrid). A partir d'aquí, aquesta temporada ha estat una de les més mogudes que es recorden: Tito i 'Abi' han superat un càncer, Mourinho ha estallat al vestuari del Madrid, l'Espanyol ha protagonitzat una remuntada històrica, no més que la Real Societat que militava en posicions de descens durant la primera meitat de temporada i avui es juga la possibilitat d'accedir a la Champions, s'han aixecat sospites sobre partits comprats... en fi, una temporada plena d'emocions. El millor de tot és que això encara no ha acabat i aquests dos últims dies de partits que ens queden per viure, afegiran més emocions entre descens i salvació o Champions, Europa League i quedar-se fora... Molta emoció.

El València, amb Soldado, vol jugar la Champions

El València depèn de si mateix a Sevilla per aconseguir la quarta plaça, tot i que els seu rival serà el Sevilla que encara té una mínima opció d'anar a Europa si guanya, sempre que el Getafe perdi i el Rayo Vallecano no aconsegueixi obtenir el permísn de la UEFA per jugar a Europa i el Getafe està en iguals condicions que el Sevilla, però arranca la jornada una posició més elevada que el conjunt andalús i juga al camp d'un ja salvat Granada. La R.Societat haurà de guanyar al Deportivo (que es juga el descens) i esperar que punxi el conjunt 'ché'. Aquest any, la part baixa de la classificació està molt emocionant ja que feia molts anys que en l'última jornada del campionat encara no hi havia cap equip matemàticament descendit i hi ha qutre equips involucrats (Deportivo, Celta, Saragossa i Mallorca), dels quals només se'n pot salvar un. El Depor és l'únic que depèn d'ell mateix: amb una victòria es salva. Les opcions dels altres tres clubs involucrats passen per no contemplar aquesta possibilitat. El Celta es salvarà si el Depor empata o perd i el Celta guanya. El Saragossa ho té més complicat: ha de guanyar i esperar que Deportivo i Celta no guanyin. El Mallorca està virtualment descendit, però matemàticament, tot i que molt escasses, encara té opcions de salvar la categoria i evitarà el calvari de Segona Divisió si guanya i el Deportivo perd i Celta i Saragossa no sumen els tres punts. Aquest final de Lliga apunta molt amunt... NOMÉS QUEDARÀ UN!!!


Des de FUTBOLITIS desitgem molta sort a tots els equips que es disputen quelcom aquesta jornada.

Deportivo, Celta, Saragossa i Mallorca lluiten per salvar-se

Ens agradaria recordar que a Segona Divisió encara quedarà una jornada per disputar-se després d'aquesta setmana.

Partits sense res en joc:
R.Madrid 4-2 Osasuna (Dissabte 17:00)
Barça 4-1 Màlaga (Dissabte 19:00)

Partits amb algun objectiu en joc:
Granada 2-0 Getafe (Dissabte 21:00)
Sevilla 4-2 València (Dissabte 21:00)
Deportivo 0-1 R.Societat (Dissabte 21:00)
Celta 1-0 Espanyol (Dissabte 21:00)
Mallorca 4-2 Valladolid (Dissabte 21:00)
Saragossa 1-3 Atlètic (Dissabte 21:00)
Llevant 1-1 Betis (Dissabte 21:00)
Rayo Vallecano 2-2 Athletic (Dissabte 21:00)

En aquest link podràs veure què passa amb el teu equip si...:
http://www.marca.com/multimedia/futbol/calculadora-liga/index.html

Objectiu: 100 punts amb homenatge a Abidal

Abidal no renovarà i fitxarà aquest estiu per un altre equip

El Barça juga contra el Màlaga l’últim partit de lliga, però la prèvia ha estat marcada per les rodes de premsa que han ofert tres pesos pesants del vestidor blaugrana. El primer va ser Abidal, en una roda de premsa molt emotiva i que quedarà en la història del Barça. El jugador francès va explicar que tenia la intenció de continuar al primer equip blaugrana, però que la directiva no ho veia de la mateixa manera. El lateral va dir que vol continuar jugant a futbol i deixa la porta oberta a tornar al club una vegada acabi la seva trajectòria esportiva com a jugador. El seu últim partit com a jugador culer serà contra del Màlaga i servirà perquè el Camp nou li rendeixi un sentit homenatge.

Un cop finalitzat el partit, els jugadors del primer equip es posaran una samarreta amb el lema “MERCI ABI22″ i sortiran al cercle central, alhora que 22 nens socis faran el passadís per on desfilaran Abidal, les seves filles i el seu cosí Gerard. Posteriorment, es donarà pas a un vídeo d’homenatge i, a continuació, el capità, Carles Puyol, farà lliurament al seu company d’una samarreta commemorativa com a record de tota la plantilla. Per tancar aquest acte, Abidal oferirà unes paraules d’agraïment al públic i, finalment, sortirà del camp entre el passadís que li farà la resta de l’equip.

Valdés i Puyol

Si seguim amb els protagonistes previs, Víctor Valdés va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per explicar els motius pels quals donarà per tancada la seva etapa blaugrana quan acabi el seu contracte el 2014. El porter es va mostrar agraït al club i als seus socis, però ha reconegut un cert cansament després de tant de temps, ja que “la porteria d’aquest club pesa molt”. Valdés va afirmar que es deu al club fins al 2014, però que està disposat a trobar la millor solució per a ell i per al Barça.

Carles Puyol va ser el següent a parlar i va resumir el seu “any més horrorós”, com el va qualificar ell mateix, en dues conclusions: la primera, que el seu genoll va començar a causar-li problemes des del segon partit de la pretemporada i només va anar a pitjor, fins i tot, després de la intervenció, i la segona, que va ser una equivocació “no sortir a explicar els motius pels quals va tornar a passar pel quiròfan”.

100 punts

A nivell purament futbolístic, el Barça intentarà guanyar per arribar als 100 punts en la classificació i igualar el rècord de puntuació de la lliga. Per la seva part, el Màlaga no s’hi juga res, ja que està classificat per jugar l’Europa League, sempre i quan el TAS li doni la raó.

Fitxa tècnica (alineacions probables)

FC Barcelona: Valdés; Montoya, Piqué, Mascherano, Alba; Thiago, Song, Fàbregas; Alexis, Villa i Pedro.
Màlaga: W. Caballero, J. Gámez, Lugano, Welignton, Eliseu; Toulalan, Camacho, Isco, Baptista, Joaquín; Saviola.
Àrbitre: Ayza Gámez (comitè valencià)
Horari: a les 19.00 hores (C+Liga i GolT).
Estadi: Camp Nou

Salvats i amb il·lusió

43 punts que donen la salvació matemàtica, un més de l’objectiu que s’havia fixat Aguirre quan va començar, ara fa una volta, a revifar un equip que estava tocat i feia flaire a Segona Divisió. De la categoria de plata ja no tan sols ni se’n parla, sinó que els blanc-i-blaus són un dels equips més en forma i, tot i el dur calendari que els espera, somien amb lluitar per Europa.

Elaboren per avançar-se

Ni Getafe ni Espanyol havien fet grans mèrits en una primera part ensopida i amb poc ritme. Les centrades laterals dels dos equips eren els perills més temuts pels centrals, que tancaven bé la part interior de la parcel·la defensiva. Abans que els blanc-i-blaus s’avancessin en el marcador, Cristian Álvarez, a qui sorprenent Aguirre ha tornat la titularitat, ha hagut d’intervenir amb uns bons reflexos després que Paco Alcácer es plantés sol davant seu i el volgués retallar sense sort, ja que l’argentí ha posat molt bé el peu. Ha estat l’únic descuit d’un equip concentrat.

Amb calma i sense fer fressa, l’Espanyol ha trenat una jugada elaborada amb una última deixada de cap de Sergio García cap a Verdú que, sol al punt de penal, l’ha engaltat amb la dreta i ha afusellat Codina per avançar-se en el marcador. Per molts, ha estat una mostra que l’Espanyol d’Aguirre té més armes que el contracop i la pilota aturada. Qualitat, potser.

L’Espanyol sentencia amb superioritat

Teixeira Vitienes també estava destinat a ser protagonista. Després d’una primera part amb sis targetes gairebé innecessàries, el col·legiat ha expulsat Borja justament per doble amonestació, després d’agafar la pilota amb les mans quan estava al terra. La superioritat blanc-i-blava, però, s’ha notat poc en els primers instants.

Els de Luís García han tret la ràbia i els d’Aguirre no han adormit el partit. Per fer-ho encara més rocambolesc, Cristian Álvarez ha hagut de deixar el camp lesionat i ha retornat el que fins ara ocupava la porteria, Kiko Casilla. Per sort, una jugada que s’ha saldat amb la segona expulsió dels madrilenys, de Fede amb vermella directa, ha acabat d’estabornir el Getafe, que amb 9 jugadors al terreny de joc ha vist com, de seguida, li feien el segon. La falta de Fede l’ha centrada Wakaso al segon pal on Colotto ha cedit la pilota a Stuani amb el peu i l’uruguaià tan sols l’ha hagut d’empènyer. Des de llavors, el partit ha quedat sentenciat i fins i tot hauria pogut ser pitjor pel Getafe.

Fitxa tècnica

• Getafe CF: Codina; Valera, Lopo, Fede, Mané; Borja; P. León, Barrada, Lafita (A. Vázquez, 54’), D. Castro (Pablo Sarabia, 68’) i Paco Alcácer (Xavi Torres, 54’).
• RCD Espanyol: C. Àlvarez (Kiko Casilla, 68’); Capdevila, Colotto, H. Moreno, Javi López; Forlín, V. Sánchez; Stuani (C. Alfonso, 83’), Verdú, Wakaso (Simao, 76’) i Sergio García.
• Gols: 0-1 Verdú (36’), 0-2 Stuani (73’).
• Àrbitre: Teixeira Vitienes (comitè cantàbric). Ha amonestat amb targeta groga als locals Diego Castro (44’), Xavi Torres (67’)   i als visitants V. Sánchez (1’), Colotto (5’), Stuani (38’), Sergio García (53’), Forlín (62’), C. Álvarez (65’), Wakaso (74’). Ha expulsat amb doble amonestació al local Borja (18’ i 52’) i amb vermella directa a Fede (72’).
• Incidències: partit disputat al Coliseo Alfonso Pérez amb 7.500 espectadors.

Victòria per la mínima abans d'anar a Munich

Amb el cap a Munic el Barça ha completat 90 minuts espessos contra un Llevant que tampoc ha contribuït a l’espectacle amb deu jugadors tancats a l’àrea després d’haver encaixat dues golejades consecutives.

Com en els últims partits de lliga, les rotacions han estat les protagonistes de l’alineació. Avui la sorpresa ha estat la titularitat d’Eric Abidal, al costat d’Adriano a l’eix de la defensa. Sisena parella del brasiler en els sis enfrontaments en què ha actuat com a central.

Les dues parts han estat avorrides, però com a mínim a la primera el Barça ha gaudit d’algunes oportunitats. Només Iniesta era capaç de crear accions de perill, i Undiano ha xiulat penal després d’una caiguda del manxec a l’interior de l’àrea.

Un altre gol de Cesc

Sense Messi ni Xavi, les opcions de llançadors passaven pel mateix Iniesta, Cesc o Villa. L’asturià ha estat l’encarregat d’executar el penal, però Navas li ha encertat les intencions i també ha respost perfectament al refús que havia recollit Fàbregas.

Al segon temps han entrat Xavi, Pedro i Alexis. El xilè, en la primera acció que ha tingut, ha trobat un forat dins l’àrea però Villa ha finalitzat la jugada enviant la pilota als núvols.

Els visitants amb prou feines s’han acostat a l’àrea de Valdés. La més clara, un xut d’Acquafresca que ha acabat en gol però l’àrbitre ha anul·lat per fora de joc.

Encara que el Llevant continuava defensant la porteria amb dents i ungles, Alexis semblava disposat a evitar que l’equip granota marxés del Camp Nou amb algun punt. De nou ha tornat a rebre a l’interior de l’àrea i aquest cop sí que Cesc ha fet bona l’assistència d’El Niño Maravilla per superar Navas amb un xut ajustat al pal.

El Barça ha fet els deures abans d’encarar l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions. Dimarts, a l’Allianz Arena, els blaugranes hauran d’estar molt més desperts per plantar cara a un Bayern que sembla imparable.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Alves, Adriano, Abidal, Montoya; Thiago (Pedro, 67’), Song, Iniesta (Xavi, 59’); Villa, Cesc i Tello (Alexis, 76’).
UD Llevant: Navas, Pedro López, Vyntra, Navarro, Juanfran; Diop, Simao (Míchel, 85’); Rubén (Roger, 89’), Barkero, El Zhar (Valdo, 69’); Acquafresca.
Gols: 1-0, Cesc (83’).
Àrbitre: Undiano Mallenco (col·legi navarrès). Ha ensenyat targeta groga al local Song (65’), i als visitants Diop (33’), Pedro López (87’).
Incidències: espectadors al Camp Nou.